Sens dubte, l’època medieval va ser el període de major plenitud del Monestir. Es fundà l’abadia benedictina, de caràcter romànic, on destaca l’església, construïda entre els segles XII i XIII, i el claustre.

Més endavant, durant els segles XIV i XV, el Monestir, que gaudia de bones rendes, va iniciar la construcció de noves dependències al voltant del pati d’entrada (el Pati de la Creu). En destaquen el Palau de l’Abat i el celler.

Les diferents dependències del conjunt encara guarden el llegat de la vida monàstica que es va viure a l’interior del Monestir i que va durar fins l’any 1835.